dissabte, de maig 27, 2006
El cap de setmana de la Katerina
Oh!!! Quins “ositos” mes monosssssssssssss !!!
Oi que si ? Els he comprat perquè ha de venir una amigueta de la Katerineta ha passar al cap de setmana.
Ah!!! Que be i hagi jugaran oi?
Espero que si, que s’ho passin molt be, el pradu es molt gran i suposo que jo tindré un diumenge descansat i podré prendre el sol amb tranquil•litat encara que sigui remenant el rabu... i es que les mosques...
divendres, de maig 26, 2006
Íntima paradoxa
L'últim llibre de Gòria Ganga ens descriu la intimitat a traves dels seus poemes.
Moments
La nit es configura
En la penombra viva del capvespre.
Les ombres del nostre espai
Són engolides per les artèries de la Ciutat,
i fragmentades en fosques clarors.
I el trànsit vaporós
les descomponen
les pren;
i en les torna irrepetibles.
dimecres, de maig 24, 2006
Samuraiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii
Que son aquests crits Katerina i on vas amb aquesta indumentària ?
Mira jaka tal com estan les coses he optat per apuntar-me ha un curs de defensa personal.
I ?
Que no t’has assabentat que cada dia hi ha un munt de robaments i assalts nocturns a les cases?
Si, però tu estàs al pradu i allí hi ha tranquil•litat.
No se, no se... mira fa pocs dies van robar un munt de litres d’oli amb camions cisterna... i qui no diu que em vulguin segrestar per muntar una central lletera eh?
Ja, tens raó... tal com està el pradu.
Muuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu
dimarts, de maig 23, 2006
Apunt de lectura
Acabo de llegir el últim llibre publicat de Francesc Valls-Calzada, L'aigua parlava, m’agrada’t la història d’aquest frare-Sant-lliberti , un personatge força interessant, divertit i fantàstic.
Grafit
dissabte, de maig 20, 2006
Psicosis
dijous, de maig 18, 2006
Dia internacional dels Museus
Bona nit Katerina
Hola jaka
Ja veig que estàs ben assabentada que avui era el dia dels Museus
Doncs si, i m’he passejat per uns quants...
Tens preferències ?
Sí, m’agrada molt, molt “La Fundació Miro” i “ La Tapies” i el “Centre Pompidou ”
Fantàstic Katerina ets una vaca amb molt bon gust...
Si i he experimentat sensacions úniques... i ara cap al pradu, avui els meus somnis seran de molts colors.
Muuuuuuuuuuuuuuuuuu
dimarts, de maig 16, 2006
Un e-mail per la Katerina
Jaka, hola !!!
Hola Katerina, com estem?
Doncs mira estic pensat amb les vacances d’estiu.
I que rumies ?
No se, avui he rebut un e-mail del Sigfrido i diu si vull anar a passar el mes d’agost al seu pradu.
Oh!! Estaria be oi?
Si, segurament que si, el que passa es que no em vull enredar massa... ja m’entens oi?
Si, però sempre pots fer de mes i de menys, si veus que la cosa es posa massa xunga doncs remenes una mica el rabu i dissimules.
Vaig ha meditar jaka...
Muuuuuuuuuuuuuuuuu
diumenge, de maig 14, 2006
Paul Bowles
M’ha impressionat molt la personalitat de Paul Bowles al llegir el seu llibre “Memorias de un nómada” tenia una vaga idea d’ell per allò “Del cielo protector” però ara l’he descobert com un gran compositor, la seva vida es fascinant viatjant sense parar però sense deixar de treballar en cap moment.
Una anècdota que m’ha cridat l'atenció... explica que un bon dia la seva dona Jane Bowles també escriptora va rebre un sobre molt voluminós amb un munt de folis de la Anais Nin on li criticava sense pietat la novel•la que acabava de publicar Dos damas muy serias I dient-li que mai seria bona amb l’ofici d’escriure, no entenc precisament a la Anais que si no hagués estat pels seus diaris del demés que va escriure no ha quedat res, i l’anècdota segueix... diu que al cap d’un temps sortien el Paul i la Jane d’una botiga de Nova York i estava nevant amb un fred de mil dimonis i la A. Nin va aturar a la Jane i la va tenir mes de mig hora allí al carrer dient-li de paraula tot el que li havia dit pe escrit. En fi inversemblant...
Una anècdota que m’ha cridat l'atenció... explica que un bon dia la seva dona Jane Bowles també escriptora va rebre un sobre molt voluminós amb un munt de folis de la Anais Nin on li criticava sense pietat la novel•la que acabava de publicar Dos damas muy serias I dient-li que mai seria bona amb l’ofici d’escriure, no entenc precisament a la Anais que si no hagués estat pels seus diaris del demés que va escriure no ha quedat res, i l’anècdota segueix... diu que al cap d’un temps sortien el Paul i la Jane d’una botiga de Nova York i estava nevant amb un fred de mil dimonis i la A. Nin va aturar a la Jane i la va tenir mes de mig hora allí al carrer dient-li de paraula tot el que li havia dit pe escrit. En fi inversemblant...
dissabte, de maig 13, 2006
Muuuuuuu ?
divendres, de maig 12, 2006
La moda del estiu
Bon dia jaka !!
Estigues bona Katerina!!! Que m’expliques avui?
Doncs mira que es veu que aquest estiu es portaran molt els estampats.
I pel que veig tu ja t’has firat.
Sí, si ja em vaig preparant per tenir un bon assortit de modelets... demà ten ensenyaré mes. Vale?
Vale !!! I ara cap al pradu ?
Doncs sí a veure que passa... espero que no hi hagi masses mosques.
Muuuuuuuuuuuuuuuuu
dijous, de maig 11, 2006
Aniversari de la Olga- Gran festa per celebrar els 70 anys de la ESCRIPTORA amb majúscules.
Avui al Teatre Magatzem hi hagut festa gran (multitudinària ) per celebrar els 70 anys de Olga Xirinachs , sota el títol “Cabaret d’aniversari” s’ha desenvolupat un programa molt divertit amb poesia, ombres dibuixades, Cadavre-exquís, música, piules, fum, jazz i cabaret, seguit d’un aperitiu amb brindis i molts amics, molta xerrameca, ect.
Des d’aquí estimada Olga et dic:
Per molts anys !!!
dimecres, de maig 10, 2006
Katerina mon amour
Ui, ui, ui, que passa Katerina ?
A mi, no res.
No se, et veig diferent com si tinguessis un auraaaaaaaaaa
Ah si?
Si dona, si l’amor et clareja per tot arreu
Buenu, doncs si, he conegut al Sigfrido i sembla que em tira els tejos
I qui es el Sigfrido?
Doncs un bou molt maco que està pasturant a Aigües Tortes
Clar i tu tot volant i remenat el rabu vas aterrar al seu pradu i... i...
Muuuuuuuuuuuuuu!!!
Tranquil•la Katerina maca estic molt contenta per tu.
dilluns, de maig 08, 2006
Viatge al passat
Hola Bloc,
He fet un viatge al passat i diria que remot ja que fa molts, molts anys que hi vaig estar i mai mes no hi havia tornat, en canvi em resulten molt properes totes les vivències que vaig experimentar en aquell indret potser perquè tot el que em va passar allí va ser per a mi excepcional, divertit i em va enriquir personalment.
Diuen que de vegades quan tornes ha anar ha un lloc que en la distancia del temps has idealitzat, tens una decepció i mes si la “civilització” ja hi ha passat, per això quan hi anava arribant estava una mica escèptica del que trobaria, però no va ser així, desprès d’uns quants revolts va sortir el Poble (el nom només tel diré fluixet, no vull que la “civilització” l’empastifi) allí estava rodejat de verdor, primer la costera (tal com ho recordava), desprès la casa on vaig estar, el petit mirador,(nits d’estiu a la fresca) el carrer que desemboca a la plaça de la Església vaig “veure” el Capellà a la porta “tirant els asperxus”, el silenci era extraordinari només unes quantes orenetes xisclaven tot volant esbojarrades i el rellotge del campanar donant les hores amb tota la calma del mon.
La netedat es extraordinària, ni un paper, i tot voltat de flors i molta, molta pau.
Per una nena de 8/9 anys va ser tota una experiència viure la vida quotidiana d’aquell poble:
Tenir un petit ruc per a mi sola i anar amb un canti a cada costat a busca aigua al “enjup”.
Anar al hort a collir, carxofes, albergínies ect. i desprès anar per las cases a “baratar”.
Anar a l’era a batre i pujar al “diable”, desprès puja al carro dalt de tot d’un munt de palla.
Fer conserves de tomàquet omplint botelles empenyent amb un bastó de fusta.
Anar al cinema “Gran salon cine Oasis de... *****) i ens portàvem la cadira de casa.
La forma curiosa que tenien de “medir” el porc, amb un cordill on cada setmana si afegia un nus.
Pogué “aiguaxà” em uns grans rentadors al mig del camp.
Menjar aquell pa tan bo i que només feien un dia a la setmana !!!
Descobrir que volia dir “salencios” o “silló”.
Tradicions als enterraments, “Adéu siau padrina” .
“Tenir” molts gossos i gats.
Eren temps de elàstics, brillantina, bebidas “D”, “Lili”, “Ana” (amb el seu bayon) i els préssecs eren préssecs.
dissabte, de maig 06, 2006
Trencaclosques
Jaaaaaaaaaaaaaaakaaaaaaaaaaaa !!! Bona nit !!!
Hola Katerina, estàs be?
Ho hi tant, perquè ho preguntes ?
Dona com que vas marxar volant i feia tres dies que no et veia, pensava que potser havies pres mal.
Ah !!! no, no, la volada em va anar molt be, he visitat un munt de pradus i he fet coneixences noves.
I també el que passa es que m’ha portat molt de temps fer aquest trencaclosques de tants colors i tantes peces... Oi que em queda be?
Fantàstic Katerina ets una vaca genial !!!
Muuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu
dijous, de maig 04, 2006
Trobada d’escriptors del Camp de Tarragona
Aquesta tarda al Teatre “Magatzem” s’ha fet la primera trobada d’escriptors del Camp de Tarragona del any 2006, avui el escriptor convidat era Joan Cavallé, el acte ha estat molt amè amb lectures de textos d’ell, per part de Magda Puyo, Ramon Simó i el mateix autor. Aquestes trobades crec que son una bona eina per conèixer mes els nostres escriptors personalment i les seves obres i sempre es gratificant veure’ls mes propers.
Joan Cavallé en un moment del acte.
Joan Cavallé en un moment del acte.
dimecres, de maig 03, 2006
dimarts, de maig 02, 2006
La Katerina sí que vola, les altres vaques potser no !!!
Katerinaaa que dius que voles?
Doncs sí jaka, jo he volat.
Dalt d’un avió ?
Noooo dona nooo amb les meves ales!!!
Carai, costa una mica de creure això.
Muuuuuuuuuuuuu
Ja, i com que m’ho pensava he fet enregistrar un clip davant de uns quants testimonis.
Clica, clica, i veuràs...
Doncs sí jaka, jo he volat.
Dalt d’un avió ?
Noooo dona nooo amb les meves ales!!!
Carai, costa una mica de creure això.
Muuuuuuuuuuuuu
Ja, i com que m’ho pensava he fet enregistrar un clip davant de uns quants testimonis.
Clica, clica, i veuràs...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)