diumenge, de desembre 31, 2006

Balanç


















Bloc, crec que avui que s’acaba el any, s’imposa fer un petit balanç del que ha sigut aquest temps que portem junts, doncs fa pocs dies va ser el teu aniversari, si recapitulem veiem que han estat moltes les hores compartides, hem llegit uns quants llibres, molts poemes, hem escoltat molta música, hem seguit amb neguit les aventures de la Katerina (que tanta companyia ens ha fet) hem “olorat” flors, els nostres ulls s’han omplert de imatges, hem gaudit de unes 30.000 visites, hem fet molts amics, alguns només virtuals però d’altres també físicament, com el Ramon Aladern o el Jaume, algun altre li hem sentit la veu com es el cas del Pere, també hem après molt dels nostres amics blocaires, llegint-los i intercanviant comentaris, petits tresors que et fan adonar que no estem sols, en fi crec que ha estat una experiència positiva...que et sembla doncs, continuem?

Ens han escrit:

Aladern , Eté, Bego, Luci, David, Heidi, Harry, Rosa, Maria, Miquel, Entusiasta,El cronista, Nati Soler, Tristany, Tempus fugit, Toni, txus , bloc, eduard, Nieves, Laura Peix, Esteve, Un altra que tambè va sentir la por, La pintora, Teresa , cristina 
Toni Ibàñez , Joan-Andreu, El violinista celest , MC, Cecíl , pau, Coia, Jesús M. Tibau , Mònica , scs, Poètiques , Un, Pere, Familia Nosferatus, pollastre engripat, De tota la vida, miquel, La pedantilla, Tarannà, Nuka, Júlia, un earl grey, Jo, Josep M., Marina, Violant, Belart, Katerina, la vedette, Petjada, La vaca Borratxina , Lluis Anaya, Jacme, Bojer, elur, cocodril, catarrà, frederic, Bonet, Norman, Yur, Moonsa, Arare, Bellosoli, Gertru, La vaca Ruiz de la Prada, Dessmond, Bellaco, Modgi! , Repixes, cuca., Graller on the rocks, Blanca Urriza , joan, el vei de dalt , JM, Eddie (J.Bermúdez) , pere tarter, Tondo Rotondo , dErsu,

divendres, de desembre 29, 2006

Consulta a una bola de vidre





















Bloc,
Sempre les boles de vidre han estat els objectes màgics i misteriosos que diuen que et desvetllen el futur si les consultes...
Avui com molts dies he consultat la meva, que sempre i al contrari del que " hauria" de ser em porta al passat, les espurnes d’or del seu interior em mostren imatges d’una estança inoblidable al Palau d’hivern...

Ponts

De nit, quan la ciutat s’amaga dins ella mateixa,
i plou, i és deserta, i ningú no la travessa,
surts a passejar i incansablement la recorres,
amunt i avall, sense treva,
enfilant tot carrer que se t’ofereix
i apedaçant en el record
filagarses d’altres tombs,
car les ciutats són fetes per endinsar-s’hi,
per passejar-les a fons, com un cos,
però llavors un s’adona que aquesta
deserta, tancada, silenciosa
no és sinó un seguit de ponts i passeres
que ens porten, absurdament, d’un lloc a l’altre
sense destinació final.
Aquí el centre és una entelèquia.
Aquesta és la ciutat dels insomnes,
Dels qui porten el centre dins seu.
I ara, quan d’això t’hagis adonat,
torna a casa i deixa que la son et venci,
Perillós caminant de tu mateix
que passes les hores perseguint-te
pels carrers estranys d’una ciutat que no és
la teva.
Només a vosaltres, però,
us serà donat l’espetec d’una lluïssor
al fons d’un canal,
i els tocs de les campanes que creixen amb
la llum
enllà d’aquest silenci.

Àlex Susanna

dimecres, de desembre 27, 2006

LES HISTÒRIES NATURALS


Representació del DIP, animal mitològic i llegendari de Pratdip
Bloc, acabo de llegir “Les històries naturals” de Joan Perucho, quin apunt podria fer per aquest llibre fabulós? Doncs simplement el que diu a la contraportada i que hi estic completament d’acord :


“Les històries naturals és una exquisida simulació històrica en què es confonen deliciosament la documentació vuitcentista i la fantasia vampírica, la dada històrica i l’irreal, el detall ampliat i la recreació d’ambients, l’aventura a l’encalç d’uns perillosos objectius científics i la constatació punyent de la limitació de la ciència.”

El llibre me'l va recomanar el bibliotecari Esteve arrel de la lectura del “ Hivern del Tigre” (Andreu Carranza) i li agraeixo molt ja que he passat un temps molt agradable llegint-lo, només cal dir que l'he llegit dues vegades, :) m’agrada’t moooolt !!!


L’aventura del protagonista Antoni de Montpalau per cercar al Dip, primer a Pratdip i desprès buscant al “Mussol” individu infiltrat a les tropes carlistes i que feia tota classe de malifetes i que fins hi tot li xuclava l’ànima al General Cabrera, resulta apassionant fins al desenllaç on el pobre Onofre de Dip m’ha fet una mica de llastimeta i tot per les disculpes que fa del seu comportament i demana clemència perquè la seva mort (ara la de veritat) sigui menys cruenta i no tant dolorosa, també les excuses m’han portat a la Comtessa Barthory ... deu ni do la Erzsébet!!! Perucho genial !!!

diumenge, de novembre 26, 2006

Lletres del Camp, Lletres Ebrenques















Bloc,
Avui per anar passant el diumenge una proposta diferent intercanvi de textos de 10 autors del Camp de Tarragona i de les Terres del Ebre:

Margarida Aritzeta
Francesca Aliern
Mònica Batet
Jesús M. Tibau i Tarragó
Jordi Cervera
Gerard Vergés
Pep Blay
Josep Igual
Àngel-Octavi Brunet
Silvestre Hernández

A continuació de les lectures han actuat el grup “Cançons de mandràgora” de Robert Faltus, un espectacle de poemes musicats del gran escriptor ebrenc Gerard Vergés. Les adaptacions son d’una gran bellesa.


dissabte, de novembre 25, 2006

Ruta literària Puig i Ferreter
















Si tingues de donar una valoració numèrica a la ruta literària de la “Tardor Literària de Tarragona” d’aquest any li donaria mes que un deu, per la organització i l’amenitat... A les 9 del mati hem sortit des del emblemàtic Portal del Roser una seixantena de persones a recórrer "El cercle màgic” del Camp de Tarragona on va transcórrer la vida del escriptor, hem enfilat cap a Alcover, La Selva del Camp, Reus, Salou i Tarragona, durant el trajecte Guillem-Jordi Graells, Benigne Rios i Coia Valls han anat llegint textos i explicant vida i miracles del escriptor, ens hem apropat molt mes a la seva realitat amb les anècdotes personals (algunes molt divertides). Voldria destacar un text que m’ha cridat molt l’atenció de quan ve a Tarragona i descobreix el mar, (que ell sempre endevinava des de la Selva) i la Imperial Tàrraco.
Diari d'un escriptor. Ressonàncies, 1942
"Com es conta de Sòfocles, encara en plenitud de forces he renunciat a l'amor, i la meva obra hi guanya en vigor i frescor, però quant m'ha costat! I com certs dies fugiria d'aquesta solitud del camp, d'aquesta vida exclusivament intel•lectual per anar a fer el boig com feia encara mig any enrera com un apassionat fort i fresc."
Joan Puig i Ferreter

divendres, de novembre 24, 2006

Per fi et trobo jaka !!!





















Per fi et trobo jaka !!!
Ai, si, Katerina estic una mica esgotada de tant d’anar d’aquí cap allà... no se començo a pensar que això de la literatura també es una mena d’esport.
Doncs jo trobo que es relaxant, jo quan estic per allí al prat miro les floretes, el cel, els núvols, els rierols i em deixo emportar per la poesia salvatge de la natura.
Carai, Katerina !!! Si has fet quasi un poema!!!
Trobes ?
Doncs la veritat es que si, ets una vaca sorprenen...
Ah i a la nit em quedo extasiada mirant els estels... saps també se trobar algunes constel•lacions.
Caram !!! Caram !!!
Vols que sortim i t’ho demostri ?
Ai, avui no Katerina guapa que demà haig de matinar tinc una ruta en perspectiva.
Una ruta?
Sí, una ruta literària...ja t’ho explicaré. Millor deixem la sortida per un altre dia... tinc son.
Vale jaka !!! Doncs bona nit !!! Muuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu

diumenge, de novembre 19, 2006

Sopar de Premis Literaris














Bloc,
Ahir al Restaurant “El Fortí de la Reina” es van lliurar els
Premis Ciutat de Tarragona 2006 en el transcurs d’un sopar literari, els premis es van entregar en una cerimònia en què van intervenir actors, músics i ballarins, i que es va caracteritzar pels jocs de llums, la música i el recitat literari. Tot i que anit es va revelar el nom dels guanyadors dels dos premis més ben dotats (el de novel•la i el de traducció), durant la vetllada es van lliurar els guardons dels altres premis d'enguany, que s'havien conegut durnat la setmana: el premi Joan Amades de cultura popular, per a Pompili Massa; el Rovira i Virgili de biografies i dietaris, per a Josep Iborra; el Tinet de narrativa curta per internet, per a Dora S. Farnós, i el Comas i Maduell de poesia, per a Antoni Espí.
El premi Pin i Soler va ser per la novel•la “Llums a la costa” de
Jaume Benavente i el de traducció “Vidal i alcover” va recaure en un veterà del món de la creació i la traducció literàries, Antoni-Lluc Ferrer (Palma de Mallorca, 1942).
L'anècdota personal de la nit... les taules eren de 10, 12 persones i ja se sap alguns els coneixes i d’altres no, jo estava amb dos bons coneguts meus la Gràcia i el Nani dos activistes destacats en el mon cultural de la Ciutat, just davant meu (salvant la distancia que comporten les taules rodones) tenia un jove que no se perquè des del primer moment em va cridar l'atenció perquè em semblava tot i que no l’havia vist mai que m’era conegut, amb el pensament vaig estar barallant hipòtesis... ho era? Si? No? Tenia al davant “
El basar de les espècies? Doncs siiiiii , em va agradar molt pogué conèixer-lo desprès del bon rotllo bloquero que ens portem i que espero que duri moooooooooooolt !!!

















Mira, no m’hem puc estar de posar la foto!!! El que passa es que no li he demanat permís....